El desenvolupament àgil de programari és una metodologia de desenvolupament de programari que es caracteritza pel descobriment de requisits i la millora de solucions a través de l'esforç col·laboratiu dels equips amb els seus clients o usuaris finals, la planificació adaptativa, el desenvolupament evolutiu, el lliurament primerenc, la millora contínua i les respostes flexibles als canvis en els requisits, la capacitat i la comprensió dels problemes que cal resoldre.
És un mètode d'enginyeria del programari basat en el desenvolupament iteratiu i incremental, on els requisits i les solucions evolucionen amb el temps segons la necessitat del projecte. El treball es fa mitjançant la col·laboració d'equips autoorganitzats i multidisciplinaris, immersos en un procés compartit de presa de decisions a curt termini.
Cada iteració del cicle de vida inclou planificació, anàlisi de requisits, disseny, codificació, proves i documentació. Adquireix una gran importància el concepte de "finalitzat" (done), ja que l'objectiu de cada iteració no és afegir tota la funcionalitat per justificar el llançament del producte al mercat, sinó incrementar el valor per mitjà de "software que funciona" (sense errors).
Els mètodes àgils emfatitzen les comunicacions cara a cara en comptes de la documentació. La majoria dels equips àgils estan localitzats en una simple oficina oberta, de vegades anomenades "plataformes de llançament" (bullpen en anglès). L'oficina ha d'incloure revisors, escriptors de documentació i ajuda, dissenyadors i directors de projecte. Els mètodes àgils també emfatitzen que el programari funcional és la primera mesura del progrés. Combinat amb la preferència per les comunicacions cara a cara, generalment els mètodes àgils són criticats i tractats com a "indisciplinats" per la manca de documentació tècnica.