Heuristica
Algunes de les heurístiques d'usabilitat més conegudes:
Visibilitat de l'estat del sistema:Els usuaris sempre han de ser informats sobre el que està succeint al sistema a través de retroalimentació visual, missatges d'estat o altres indicadors. Aquesta heurística ajuda els usuaris a comprendre l'estat actual del sistema i el seu progrés a les tasques.
Coincidència entre el sistema i el món real: La interfície ha d'utilitzar un llenguatge i una terminologia que reflecteixin el món real amb què els usuaris estan familiaritzats. Aquesta heurística fa que la interfície sigui comprensible i coherent amb les expectatives de l'usuari.
Control i llibertat de l'usuari:Els usuaris han de tenir la capacitat de desfer accions, sortir de situacions no desitjades i navegar pel sistema sense sentir-se atrapats en un procés. Això els proporciona més sentit de control i confiança en la interacció.
Consistència i estàndards:La consistència és un factor clau en la usabilitat d'una interfície; el comportament dels elements d'una aplicació ha de ser constant i predictible.
La consistència implica la fixació d'unes constants representatives al llarg de tota una aplicació, de manera que el mateix tipus d'informació arribi a l'usuari sempre d'idèntica manera. Encara que dos botons executin la mateixa acció, el canvi d'etiqueta textual pot provocar confusió en l'usuari.
La consistència també es relaciona amb l'experiència de l'usuari. Es facilita l'ús d'una aplicació quan es respecten els conceptes de disseny que s'han convertit en estàndards.
Com assenyala Shneiderman, la consistència s'ha de respectar en els termes següents:
Accions: per a tasques similars, l'usuari ha de poder executar la mateixa seqüència d'accions.
Terminologia: els conceptes utilitzats en menús, contingut o ajuda s'han de mantenir al llarg de tota l'aplicació.
Elements gràfics: el reticle, la gamma de colors, l'aplicació de la tipografia i altres elements gràfics s'han de mantenir constants en tot el sistema.
Segons Tognazzini, la importància de mantenir la consistència varia segons el tipus d'aplicació. Aquest autor exposa una llista en la qual els primers elements exigeixen més vigilància de la consistència que els últims:
Interpretació del comportament de l'usuari. Per exemple, les dreceres de teclat han de mantenir el seu significat.
Estructures invisibles. Es refereix a accions associades de manera no visible a elements de la interfície. Per exemple, si l'usuari pot redimensionar la finestra de l'aplicació arrossegant el contorn, aquest control s'ha de mantenir sempre (no seria coherent que unes vegades ho pogués fer i altres vegades no, sense que hi hagi un element gràfic que ho indiqui).
Petites estructures visibles. Es refereix, entre d'altres, a les icones i barres de desplaçament, que han de mantenir la seva aparença. Generalment, la posició d'aquests elements en la pantalla també s'ha de respectar.
Elements de disseny, és a dir, l'estil visual que defineix l'aplicació.
Un conjunt (o paquet) de productes. Es refereix a un conjunt d'aplicacions que formen part del mateix sistema (Microsoft Office, per exemple, és un paquet compost per Excel, Word, Power Point i altres utilitats). La consistència s'ha de mantenir entre totes les aplicacions que formen part del paquet, encara que amb les variacions adequades per a afavorir la flexibilitat de funcions.
Instal·lació. S'han de preveure les variacions que pugui sofrir l'aplicació en distribuir-se. Per exemple, si s'utilitzen tipus de lletra que depenguin del sistema de l'usuari, no hi hauria d'haver variacions importants segons les condicions d'instal·lació.
Plataforma. Es refereix al manteniment de la consistència en plataformes diferents, com Apple/Windows.
Prevenció d'errors:Cal fer un esforç per dissenyar la interfície amb una metodologia de prevenció d'errors que disminueixi tant com sigui possible la possibilitat d'accions equivocades per part de l'usuari. Alguns dels punts que s'han de tenir en compte són:
Els camps numèrics no han d'acceptar la introducció de caràcters alfabètics.
En camps d'introducció de text han d'aparèixer per defecte els valors més probables (si són previsibles).
En opcions de selecció de diversos ítems és recomanable utilitzar llistes o menús desplegables perquè l'usuari no hagi d'introduir caràcters mitjançant el teclat.
Per a opcions de gestió de fitxers, és recomanable mostrar una llista dels fitxers seleccionables, de manera que l'usuari no n'hagi de teclejar el nom.
No s'ha de permetre la sortida d'una aplicació en la qual es puguin fer processos sense preguntar abans si es volen desar els canvis.
Reconeixement en lloc de record:Els usuaris no han de recordar informació, com ara ordres o ubicacions. En canvi, la interfície ha de permetre als usuaris reconèixer opcions i accions a mesura que les necessiten. Aquest principi és una part fonamental del disseny d'interfícies d'usuari amigables i eficients. En lloc de fer que els usuaris recordin informació específica o rutes de navegació, el disseny ha de ser intuïtiu i fàcil de comprendre, permetent als usuaris identificar ràpidament les opcions i les accions disponibles.
Flexibilitat i eficiència d'ús:La interfície ha de ser eficient tant per a usuaris novells com per a usuaris experts, permetent dreceres i accions ràpides per a aquells que estan familiaritzats amb el sistema. Això estalvia temps i esforç als usuaris.
Disseny estètic i minimalista:El disseny de la interfície no ha de contenir elements innecessaris o distraccions visuals que dificultin la tasca principal de l'usuari. Un disseny net i estètic pot millorar la usabilitat i l'experiència de l'usuari. Un disseny minimalista és una estratègia eficaç per millorar la usabilitat i garantir que els usuaris puguin centrar-se en les seves tasques sense distraccions innecessàries.
Ajuda els usuaris a reconèixer, diagnosticar i recuperar-se d'errors:Quan els usuaris cometen errors, el sistema ha de proporcionar missatges d'error clars i suggeriments per corregir-los. Això evita la frustració i ajuda els usuaris a resoldre problemes.
Ajuda i documentació::Sempre que sigui necessari, cal proporcionar informació d'ajuda o documentació que sigui fàcilment accessible i comprensible per als usuaris. Això els brinda recursos per obtenir respostes a les vostres preguntes.